Menjar per a Voltors

Embriagada per la cerveza i la música de fons. Intentant oblidar que avui no vindràs. Intentant oblidar tot el que fa mal. Ofego l’ànima en litres d’alcohol. Tant se val si no és la solució. Tan se val si vaig contra la meva raó. Avui els instints més terrenals són els que manen. Sento el líquid daurat baixant pel meu interior. El corsé m’ofega. El calor fa que se m’arrapi més a la pell. Sòc com una serp hipnotitzada per un il.lusionista arabesc. Em perdo en la melodia de la música que em porta a un estat de nirvana. Movent la cabellera roja a cop de guitarra. Miro al meu voltant. Potser hauria d’utilitzar a algú per oblidar. Però em temo que no és el meu estil i la meva raó està massa desperta encara. Després d’uns instants de lucidesa torno a abandonar-m`he al ritme trepidant de la música. Sento que se m’acosta però estic massa perduda en el subconscient per fer-l`hi cas. L’ambient es torna cada cop més dens. Sento la fortor de tabac que em dificulta respirar. L’olor és cada cop més intensa. Noto la calor que desprèn un còs masculí. Aixeco el cap i em topo amb uns llavis desconeguts. Intento tornar al món de la consciència però estic massa marejada. Li torno els petons de forma mecànica, desitjant que fagi un reset al meu cervell i em dugui al món de l'oblit. Però de cop tot es torna fosc. Sento la seva força com m’eleva i m’empeny contra la paret. Incrèdula, em sento com una ploma en mans d’un gegant. Les seves mans àgils es perden entre la meva roba. Paralitzada. Decepcionada. Ferida en l'orgull. No entenc res. Els seus petons robats fan callar la meva ànima. Torno a la consciència i aparto els meus llavis dels seus. Enrabiada. Tinc ganes de cridar i dir-li cuatre grolleries però la veu no em surt. El meu subconcient crida en silenci. Com el subconscient d'una prostituta alienat del seu cos. De sobte torno la consciencia. Sento algú que crida i s’acosta al mur. Les seves mans em deixen lliure. Abans que pugui reaccionar fa mitja volta i desapareix entre la multitud. “Ni tan sols adéu!” exclama abatut el meu subconscient. Em quedo allà, arrepenjada a la paret. Un tros de carn inert. Com la carronya que deixen els depredadors després del festí. Amb la mirada perduda i els ulls humits. Carn moribunda. Menjar per a voltors.