Em resisteixo a escriure sobre tu. No vull una altra nota trista en el meu recull d’histories. És massa prematur. Tot just et començava a coneixer i ja he d’oblidar-t’he. Avui no hi haurà textos brillants ni poesies. Avui no hi haurà nostalgia ni records d’històries viscudes. No hi haurà romanticisme ni sentiments. Avui hi haurà el dol que deixa una mort prematura. Una mort tan cruel com la d’un nadó que mora al ventre de la mare abans de ser vida.
Intentaré enganyar a l’insomni. Intentare desfer-me del pes que porto a sobre i que no em deixa caminar. Intentare obrir-me pas entre la foscor q m’envolta. Intentare ignorar el dolor i seguir caminant.
Només vull oblidar els teus ulls. Aquells ulls que tenien una brillantor tan sincera i que em miraven amb tanta força.I si ens creuem et mirare sense veure’t i et sentire sense escolta-t'he. Et portare dintre sense que ho notis. Et somriure mentres ploro per dintre. T’observare d'amagat. Moriré per fer-t’he meu y no ho sabrás.
T'estimare en silenci fins que el meu cor abandoni la lluita.
No hay comentarios:
Publicar un comentario