When love and death embrace

Dolor…
Dolor inmens que surt del cor i s’exten, envoltant-m’he d’una gélida foscor. Caic exausta. El meu frágil cos perd les seves forces. Les cames em flaquegen, les parpelles pesen cada cop més i més. Vull plorar però les llàgrimes es neguen a brollar dels meus ulls. Sento que perdo la cordura de tant patir. Apreto ben fort les mans contre el meu pit, intentant alliverar-l’ho del dolor. No puc. Es un dolor persistent, en petites dosis,etern. Caic abatida. M’arrossego pel fred asfalt d’una ciutat que descansa sota la llum de la lluna. Perduda en la inconsciencia.Vivint en el món dels malsons. La meva ànima lluita per separar-se d’aquest tros de carn moribund. Massa sofriment per una ànima tan fràgil. Astuta, s’apodera de la meva mà, donant-l’hi la força que no te. Ajudant-la a empunyar la daga que les separarà y la deixarà fugir cap al món de les tenebres. L’empunya amb desició i la clava al seu pit. Retorçant-la amb força. Convençuda que el dolor físic acabarà matant el dolor tan insoportable del seu interior. La retorça encara més, fent-la penetrar fins a l’interior del seu agonitzant cor. La sang s’exten tacant el seu vestit blanc de princesa. Llàgrimes de sang brollen dels seus ulls. Emputja la daga per últim cop. El seu puny perd la força. El còs sense vida jau a terra. Ja no hi ha dolor físic. L’ ànima observa de ben aprop la que havia sigut la seva companya de viatge. És tan bonica!! La seva cabellera roja contrasta amb la pal.lidesa del seu rostre. El to fosc de sota els seus ulls delata el cansament d’anys de lluita i sofriment. Una pell tan delicada com la d’una nina de porcellana que contrasta amb els seus músculs endurits. Endurits però fràgils a la vegada. Com cada part del seu ser, recobert d’una coraça d’acer però amb la fràgilitat d’un nadó. L’ànima s’adona del que ha fet i esclata a plorar. S’agenolla al seu costat i acaricia el fred rostre de la noia. Encara conserva aquella expressió tan inocent. El seu cor ja no batega, la sang ja no brolla del seu pit. Tan sols un tros de carn sense vida. Ja no hi ha dolor al pit. Tan sols el torment que s’emporta l’ànima, condemnada a vagar entre els perduts.