Vull perdre'm en paissatjes de postal per oblidar que existeixes. Que m'encegui la llum del sol, que m'hipnotitzi repicar de l'aigua dela font. Que la música no em deixi pensar. Que les llàgrimes brollin per dintre, que el mig somriure les oculti. I deixar de maleir-m`he per no ser capaç de trencar el silenci. I dirt-he que em tens cautiva i que vull saber més de tu....