miércoles, 13 de marzo de 2013

Euforia entre llibres














Dinvendres 21 de setembre, 16:30h de la tarda. Per primer cop en molt temps sento la necessitat imperiosa d'escriure. I , com sempre, m'engantxa en el pitjor dels moments, a poques  hores de plegar de la feina. Però aquest cop no estic darrera el mostrador d'una joieria, mig amagant la llibreta sobre les cames. Ara sòc darrera un ordinador fent veure que responc e-mails.El soroll de fons només fa que alterar-m'he més.Mentres uns xarren amb to despreocupat i euforic, mig embriagat (serà el vinet del dinar?) altres estan desembolicant el cartell enorme que acaba d'arribar (per portar a la Fira de Frankfurt imagino)

 De meu!! (anava a dir, per satanàs!! pero hagues sigut molt forçat) que ràpid passa el temps quan escrius!Serà l'alegria pq encara que el meu món ara mateix sigui un caos, avui sóc feliç (no paro de repetir-m'ho interiorment, soc feliç!). No se si serà la cafeïna d'aquest cafe tant concentrat que tenen aqui o la magia de deixar-se emportar per el moment pero em sento exultant. Semblo la iaia col.locada d'extasís del llibre del Berges. El vaig començar amb molt escepticisme però em te vent engantxada. M'agradaria tenir la seva capacitat per explicar miseries entre riures.

Segur que també contribueixen a l'alegria els  6 llibres que m'enduc a casa. siii...deuen tenir molta culpa. Treballar envoltada de llibres és orgasmatic (ho volia dir d'una manera més suau però no trobo la paraula). Comparable a la sensació de sentir (i dic sentir no escoltar) un bon riff de guitarra electrica.(haure de retocar aquest text mil cops, ja ho veig) Llibres d'Almudena Grandes, Mankel, Markaris i , Ginés Sanchez, un novell que ha  despertat la meva curiositat. La trama de la seva novela és curiosa, per no dir extraña..(com segueixi arrugant el front i posant cara de concentrada descobrirant que estic escribint algo més interessant que respostes a e-mails). La seva personalitat també em resulta curiosa. No és el tipic estuudiant de lletres amb aspiracions d'escriptor. Era advocat. Potser tinc masses perjudicis però no m'imagino un payo entrajat fent  literatura.


Poc a poc la meva set d'escriptura es va calmant i em vaig relaxant. Queda mitja horeta per plegar, el moment de decaure. El cansanci es comença a fer palés. Despres de 9 hores i mitja a la Mansió Tusquets el cap comença a emboirar-se i els músculs de l'esquena a endurir-s'he. El silenci s'apodera de la casa. Imagino als demés contant els segons que falten per plegar. Jo, en canvi, no vull que passi mai aquest instant tant meravellós (o  millor dit, idealitzat). Envoltada de natura,  de llibres, de gent maca i acompañada de l'entranyable  Gunter. Quan tot acabi ho trobaré molt a faltar. Només estic de pas pero ja s'han guanyat un racò en els meus records.